Blindatge de la regulació
Proposta 1 per a la nova llei del taxi
Els sistemes de transport urbans són sistemes altament complexos que necessiten de gran planificació.
Específicament, el transport amb vehicle turisme genera una sèrie d’externalitats negatives fora de l’àmbit de la mobilitat que fan necessària la seva regulació.
Encara que els favorables a la liberalització volen interpretar l’anterior com un privilegi impropi d’un sector privat que és el taxi, tota la jurisprudència deixa ben clar que, a pesar de no ser un servei públic formalment, ho és en la seva naturalesa, atès que el sector públic n’ha de regular estrictament l’activitat no per garantir-li uns privilegis, sinó per garantir la “seva qualitat i seguretat”.
El fet que sigui intensament reglamentat és la conseqüència de la naturalesa de l’activitat, que s’incardina dins del sistema urbà complex en el que s’han de garantir certs béns de manera pública, com per exemple la mobilitat, la fluïdesa i seguretat del transport motoritzat, l’ús no abusiu de l’espai públic, la seguretat del vianants, la qualitat de l’aire, la limitació de la contaminació sonora, així com la viabilitat del mateix sector, atès que hi ha prou evidència de què el mercat no pot ocupar-se d’aquests elements de manera eficient.
Per tant la necessitat de reglamentació i intervenció és necessària perquè el sector encaixi en un sistema més ampli de garantia de drets i accés a béns per a la ciutadania.
De fet les àmplies competències en l’àmbit del transport es fonamenten en el fet que el transport és dels element més importants per al funcionament dels sistemes urbans i interurbans, i que aquests són regulats de manera més eficaç per les administracions municipals i supra-municipals, i d’àmbit autonòmic, que s’ocupen prioritàriament d’aquests sistemes territorials. Això ha de quedar ben establert en la nova llei.
La nova llei ha d’especificar millor la necessitat de reglamentació, planificació i intervenció pública en relació a aquests béns comuns afectats per les externalitats del transport motoritzat, a fi de protegir-los.
És per aquestes raons que cal una limitació del total de vehicles oferint serveis de transport, tant en l’espai urbà com en l’espai interurbà.
A partir d’aquesta necessària limitació s’ha de garantir que el que s’anomena numerus clausus no es vulnerarà ni creixerà si no és per raons objectives de creixement de la demanda i sempre tenint en compte totes les possibles externalitats abans esmentades.
