El taxi ha de ser un servei públic
Proposta 3 per a la nova llei del taxi
Sovint es qualifica el servei de taxi com un servei públic, tot i no ser-ho estrictament. De fet la legislació estatal de transports (Llei d’Ordenació dels transports terrestres i Reglament de 16 de març de 1979) considera que el servei d’autotaxis no és un servei públic, sinó un servei al públic.
I això es dona perquè no hi ha cap disposició que declari la seva ‘publicatio’.
La ‘publicatio’ o publificació consisteix en la reserva expressa que fa l’ordenament jurídic a l’Estat d’una activitat o de la titularitat de certs béns.
És un requisit necessari perquè l’activitat pugui ser considerada un servei públic, o perquè els béns ingressin al domini públic.
Per tant el servei d’autotaxi és una activitat privada perquè l’Estat no n’ha assumit la titularitat, però l’ordenament admet que és de marcat interès general, i és qualificada doctrinal i jurisprudencialment unes vegades de servei públic virtual o impropi i altres vegades de servei privat d’interès públic o de servei d’interès públic, que requereix una autorització administrativa (Reglament d’Ordenació dels transports terrestres, article 41.6) no merament policial sinó de funcionament (Sentències del Tribunal Suprem de 22 de gener de 1988 i 9 de març de 1988, entre d’altres) que les equipara en part a les concessions, però que no les subjecta al règim d’aquestes.
El 4 de juny del 2018, el Tribunal Suprem també va establir que «[E]l sector del taxi (…), si bé no és en sentit tècnic jurídic un servei públic, sempre ha estat considerat un servei d’interès general, sotmès a una intensa reglamentació (…) a fi de garantir seva qualitat i seguretat».
De fet, si admetem que hi ha d’haver coherència entre la titularitat i el nivell de reglamentació pública, i atesa la necessitat de reglamentació del sector, arribem a la conclusió que el taxi hauria de ser públic i que això hauria d’ésser reconegut en l’ordenament jurídic així com establert en la forma de la titularitat del sector.
Per aquest motiu, i per garantir que no es carreguen sobrepreus o s’especuli amb l’accés al sector caldrà integrar el taxi en el sistema públic de transport i reconèixer la seva condició de servei públic. Caldrà que les llicències i autoritzacions passin a ser de titularitat pública, a canvi d’una compensació i de l’atorgament d’una concessió de servei.
A partir de llavors s’atorgarà el permís per portar a terme l’activitat a partir d’una concessió pública, atorgada per períodes de 10 anys renovables automàticament si s’ha acomplert amb els deures propis del sector.
