Legislar el taxi i els VTCs per separat
Proposta 6 per a la nova llei del taxi
El primer que caldria preguntar-se és si cal legislar el taxi i els VTCs de forma conjunta, atès que, quan aquests serveis són portats a terme en la forma estricta que els correspon, són serveis ben diferenciats.
És només quan de forma il·legal un servei de taxi és disfressa de VTC sota el pretext de la innovació tecnològica que ens trobem en un camp confús en el que sembla que estiguem parlant de serveis iguals o semblants.
El servei de taxi és un servei de transport de viatgers generalment urbà, tot i que amb l’autorització pertinent es pot exercir en espais interurbans.
El servei de VTCs és un servei d’arrendament de vehicles amb un conductor. Aquest només es pot portar a terme en l’espai interurbà, mai en trajectes intra-urbans, i és un servei que s’ha de pre-contractar.
Hem de recordar que cal una limitació del total de vehicles oferint serveis de transport, tant en l’espai urbà com en l’espai interurbà.
A partir d’aquesta necessària limitació, el que s’anomena numerus clausus, i de què per ordenament legal sabem que el servei de taxi (un servei sense necessitat de pre-contractació, de trajectes més curts i de menys durada que es fa dins l’espai urbà) és el que ha d’oferir el gruix del servei, cal establir quotes de mercat tan pel taxi com pel servei d’arrendament de vehicles amb xofer, que ha de tenir una proporció minoritària respecte els taxis, ja que és un servei més específic i personalitzat, que es contracta amb antelació i que realitza trajectes més llargs i per espais de temps més prolongats.
De fet l’existència del servei de VTC original rau en la seva natura minoritària dins d’aquest sistema restringit.
Quan les VTCs volen deixar de ser un servei minoritari, pre-contractat, amb un producte més personalitzat i entren a qüestionar el numerus clausus a través de realitzar l’activitat del taxi de forma il·legal, és quan apareix el problema, i pel que es va fer el RDL 3/2018.
En el debat sobre la regulació del taxi i l’aparició de les noves plataformes és per tant important no perdre de vista la necessitat de restricció de vehicles que fan serveis de transport de viatgers (taxi i VTC conjuntament) per entendre la natura il·legal de les VTC fent de taxi que se salten la restricció.
En definitiva, aquells que qüestionen la diferència entre els taxis i els VTC estan en realitat qüestionant que calgui mantenir un nombre restringit de vehicles en circulació oferint serveis de transport de viatgers.
Aquest camí és perillós, atès que ja podem apreciar els efectes nocius, en forma de congestions, impacte en el medi ambient i la salut, i precarització laboral, que l’eliminació d’aquestes restriccions han tingut en ciutats on s’ha imposat l’entrada de plataformes com Uber.
Per tant, és important, indiferentment de què aquests dos serveis es legislin per separat o conjuntament, que no es qüestioni la necessitat de restringir el nombre de vehicles que hi ha d’haver en circulació.
A partir d’aquí, caldrà cenyir-se a la ràtio imposada per 30taxis/1VTC establerta a la llei (LOTT) a través del RDL 3/2018.
