La Princesa del Volant: Llegenda Urbana de Sant Jordi
Diu la llegenda que en un país de semàfors i fum,
on els carrers bategaven com un tambor constant,
un drac modern, de nom Uber, s’alçava amb arrogància,
i amb algoritmes foscos, governava la ciutat amb tirania.
Sense llicència, sense fre ni llei,
devorava carrers com si fossin joguines.
Però la ciutat no tremolava de por,
perquè una princesa valenta ja s’havia alçat.
No vivia en una torre ni tenia veu tremolosa,
sinó paraula ferma i una força poderosa.
Coneixia el joc, el frau i el preu,
i va decidir que no callaria ni un sol segon més.
Amb el mòbil a la mà i la bandera al pit,
organitzava la resistència amb crits d’esperança.
Convocava taxistes, veïnes, gent gran i infants
tothom contra el drac, amb amor pel volant.
Sant Jordi, en veure aquella valentia, s’aturà.
“No cal que et salvi,” digué, “lluitarem costat a costat!”
I el taxi, cavaller de ciutat,
obrí les portes, fidel i preparat.
La princesa agafava el volant amb braç decidit,
mentre Jordi alçava un discurs compartit:
“La ciutat és de qui hi viu i hi treballa,
no d’un drac que manipula i tot ho retalla!”
Entre manifestos, coratge i soroll,
la fera d’Uber va perdre el seu orgull.
Fou regulada, posada en seny,
i la ciutat recuperà el seu vell enginy.
Aquell any, la rosa brillava amb més força que mai:
ja no era només un gest d’amor o desig,
sinó un símbol de lluita, de justícia i de dret,
una flor que naixia del cor de tot un poble unit.
I la princesa? Heroïna del nou cant,
va escriure la història amb foc radiant.
No va esperar que la salvessin:
va salvar ella mateixa la ciutat, volant sobre rodes.
